Amb aquesta coreografia, Carlos Bonilla ha volgut recrear la Consagració de la Primavera des del seu punt de vista personal, recreant un ritual pagà inspirat en les danses antigues eslovenes amb el seu propi estil, per a crear una proposta alliberadora.

L’obra està dividida en dues parts: “L’adoració de la terra” i “El sacrifici”.

La música de la Consagració aconsegueix un llenguatge únic. Carlos Bonilla ha aconseguit a través de la violència rítmica i dissonant de la música crear una obra personal i intimista.

La primavera, estació carregada d’erotisme que desembocava en una explosiva fertilitat, representada pel rapte de les joves, la benedicció de la terra i una dansa frenètica que culmina en
el sacrifici de la jove triada.

La dona és la víctima predominant de les relacions humanes i el seu sacrifici és vist com una fatalitat.

Els moviments corporals proposats per Bonilla mostren un caràcter contemporani amb tota la concepció de la dansa clàssica.